La idea

"Si vols saber una mica més de nosaltres, gaudeix amb la nostra història"

Que de xiquet t’haguéssis pogut ajaçar damunt d’una estesa de sacs plens de garrofers al tornar del tros. Menjar-se l’estiu mossegant les primeres tomaques de l’any. Notar la vivor del fred mentre escarres olives. Que quinze o vint gallines picant herba i pasturant pels bancals et transportéssin a una tranquil·litat única. I anys després, retrobar aquella panotxa de panís per a fer monges que es va quedar en un calaix.

I de cop, com un esclat de crispetes, et tornés la imatge de ta iaia i aquella paella vella i recremada on el panís s’inflava  fins a un blanc boterut. Serien les millors monges que has menjat mai. I tot i saber que no les tornaràs a tastar més, tindries sempre la sort de poder recordar-les entre dents. Sabries que “monges” són”crispetes”, sabries quan cal cavar, plantar o esporgar segons la lluna que veiguéssis al cel o la dita que recordéssis dels vells. I un dia marxaries a estudiar fora. Aprendries molt, a la universitat, i vivint fora. I un dia en una classe de botànica et sonarien rars els noms científics de les plantes en llatí. Tal i com als teus companys els hi sonàven raríssims els noms d’aquelles mateixes plantes en català. Però tu ja els sabries d’haver-los sentit en boca dels teus qui-sap-lo de vegades, com una ciència primària, com un llenguatge útil que només es té la sort de mamar de petit.

La felicitat podria ser això. Com podria no ser-ho. En tot cas, m’agrada haver-ho viscut així.  M’agrada, sobretot, haver viscut sempre. Com quan vaig estudiar Teoria de la Literatura, quan em vaig llicenciar en Ciències Ambientals. Com quan he treballat collint cireres, fent classes de sensibilització ambiental, vermant, de tècnic de medi ambient, realitzant estudis sobre biodiversitat i marges de pedra seca, muntant la meua pròpia empresa d’educació ambiental o d’informador i vigilant forestal, entre d’altres. O vivint a Anglaterra, per aprendre dels altres, i saber que un dia tornaria.

I incorporar-me a l’activitat agrària de forma professional és, sobretot, un intent definitiu per poder seguir vivint sempre. Pot sonar a actitud romàntica, i ho és. Si bé, en essència, és un plantejament pragmàtic. Tinc 30 anys i podria seguir treballant en feines diverses, voltant amunt i avall, guanyant-me la vida. Però no vull (no només) guanyar-me la vida. O més ben dit, no volem viure per guanyar-nos cap vida. Perquè si bé qui exposa aquest projecte sóc jo, òbviament, aquest no és un projecte només meu. Som una parella jove, vivim i volem viure on ens agrada fer-ho. La Lídia és del Pla d’Urgell, terra endins, i jo sóc del Baix Camp, més a tocar de la mar. I hem trobat que l’Acampador (l’Almadrava), arran de mar i a tocar de les muntanyes, és un espai privilegiat per fer-hi la vida.

A l’Acampador hi tenim una finca familiar. Quatre hectàrees de terra. Un tros d’olivers i garrofers, un bocí de bosc. Quatre o cinc mil quilos de garrofes i dos peus d’oli per casa. Això pot ser poc, molt poc, bastant, res o molt, segons com es miri. Però per nosaltres dos, sigui el que sigui, sabem que ho pot ser tot. I és a partir d’aquesta convicció que iniciem aquest projecte.

Podríem resignar-nos a la queixa permanent, a justificar-nos dient que els preus de la fruita cauen, que una terra entre marges de pedra seca fa de mal mecanitzar i és poc rentable… I podríem fe-ho, segurament, allò que en diuen amb raó. Sense oblidar les possibles limitacions, però, ens estimem més construir l’oportunitat de superar-les. Professionalitzar l’activitat agrària a la finca, amb la implantació d’una granja de pollastres ecològics com a element emblemàtic, assegura la continuitat d’aquesta i en permet obtenir uns productes altament valorats en el mercat. Ens motiva el deure amb els iaios, reiaies, amb tots aquells que ens han permès gaudir d’aquest bocí de terra com l’hem pogut xalar nosaltres. Renovar el compromís dels qui, a base d’arrabassar, van convertir una garriga en una arquitectura sostenible de marges de pedra seca i fruiters.

Ens motiva, també poder fer un producte que es valori més enllà del seu cost econòmic. Fer pollastre ecològic, per nosaltres, no és només alimentar-los amb pinso ecològic i que disposin d’amplis espais en els patis de pastura. Ens il·lusiona que tot el projecte, des de la seua construcció fins a la distribució final sigui el més sostenible possible a nivell ambiental i social (ús de fusta PEFC, consum d’energies renovables, gestió econòmica a través de banca ètica, contractació de mà d’obra i compra de materials de proximitat…).  Ens motiva agafar el relleu de les generacions passades i fer-ho, sobretot, per millorar les condicions dels fills que tindrem, de tots aquells que vindran.

 

Que de xiquet t’haguéssis pogut ajaçar damunt d’una estesa de sacs plens de garrofes al tornar del tros. Imagina’t que, de gran, en aquest tros haguéssis tingut la sort de guanyar-t’hi les garrofes.

Aviat - pollastres ecològics

L'Acampador, Polígon 21 Parcel·la 59

43890 L'Almadrava

Baix Camp 

  • White Instagram Icon
  • White Facebook Icon
  • Localització